"Un legado para la vida "

Un legado para la vida. ¿Se pueden transmitir valores a los hijos?

Pina Tromellini, una pedagoga de la institució Reggio Emilia ( Itàlia ) ha escrit i dedicat aquest llibre a la seva filla embarassada descrivint 10 valors que considera importants a transmetre als fills.

Per a l'autora és molt important reflexionar sobre com et van educar i com vols educar als teus fills i per tant el més important és conscensuar amb la parella, abans del part, quins valors voldràs transmetre.

Els deu valors que descriu per a transmetre són els següents:

1. Previsibilitat
establir uns hàbits al nadó a través de rutines per transmetre-li seguretat.

2. Col·laboració
fer activitats conjuntes amb el fill.

3. Escolta
importànica de comunicar-se entre la família tot i dificultats actuals (mass-media, etc.)

4. Benevolència
parlar sobre els sentiments amb els fills.

5. Tranquilitat
transmetre tranquilitat a l'infant (sense presses els primers anys de vida).

6. Lentitud
per reflexionar i ordenar els pensaments.

7. Memòria
Recordar el teu passat (fotos, diari, ...) per enfortir identitat, sense deixar espais en buit.

8. Acollida
preparar-ho tot abans que el nen neixi. Pensar en la vida amb ell sense ell (pel moment).

9. Coratge
important per enfrontar-te a noves situacions, ser més autònom.

10. Solidaritat
pensar i actuar amb solidaritat.

Aquest és un llibre per a dones i homes que esperen un fill i volen entendre a partir de l'experiència d'aquesta pedagoga la importància dels valors a la família. Uns valors que s'han de conscensuar tot reflexionant en la pròpia educació rebuda, els canvis de context, etc. per beneficiar al nadó al màxim.

I tu, quins valors penses transmetre als teus fills/es? Si és que ja t'ho has proposat...

En Joan

" A la classe vàrem formar grups de treball cooperatiu per estudiar el tema 5 de matemàtiques. Cada grup estava format per 4 persones que ens havíem d'ajudar a estudiar aquest tema explicant-nos el que no enteníem. Al final, la nota depenia del que jo sabia sobre el tema i del que havia sapigut explicar als altres. "

Aspectes positius:

- Treball cooperatiu per estudiar (aprenentatge entre iguals)

Aspectes negatius:

- La nota final només té en compte els coneixements individuals. No es fa una avaluació de l'aprenentatge en grup.

educació cívica

Pablo da Silveira descriu tres paradigmes per encarar el concepte d'educació cívica; el paradigma terapèutic, el de les normes i el de les virtuts cíviques.

Doncs l'educació cívica pot anar enfocada cap a la persona (motivacions, interessos, etc.) o bé cap a les normes socials.

El primer paradigma, el terapèutic, faria referència a la persona ja que se li dóna molta importància al fet de que la manera de ser de les persones farà a la societat i per tant les seves normes.

Doncs cal formar a bones persones perquè la societat en general sigui bona. Però quin és el concepte de bondat? És el mateix per a tothom? Quina és la millor manera de ser bons? On hi ha els límits entre bo-dolent? ... És un paradigma que no acaba de convèncer. Hem de poder ser tots diferents i conviure en un mateix lloc. Doncs no hem serveix crear un únic model de persona per a poder fer una societat justa.

El segon paradigma, el de les normes, consisteix en fer un conjunt de normes justes per a esdevenir una societat justa. Doncs tornem a estar en el mateix. Qui fa aquestes normes? Realment són normes justes? o estan condicionades pels ideals del poder governant? Realment aquestes normes faran de la societat una societat més justa? o més injusta? ...i si davant la societat et comportes de manera justa però en els àmbits més privats (com el familiar) et comportes de manera injusta?

El tercer paradigma, de les virtuts cíviques, ens diu que cal una barreja dels anteriors paradigmes. Necessitem normes externes i també les persones hem de tenir certes virtuts perquè la societat sigui justa.

Doncs cap d'aquests paradigmes m'acaba de convèncer; una bona educació cívica i unes normes per a fer possible una societat justa, és irreal. Doncs la justícia en aquest país no hi té cabuda. S'hauria de reinventar una nova paraula per definir el que antigament s'anomenava justícia, perquè aquesta, ja fa temps que no està entre nosaltres.

¿Qué es eso?

Què us insinua aquest vídeo?

AUTORITAT = PODER ?

En resposta al títol, no, autoritat no és el mateix que poder.


Parlem d'autoritat quan la persona que la rep ho incorpora tot segons la seva racionalitat.
En canvi, parlem de poder quan es determina la conducte de l'altre sense considerar la seva voluntat.
Són dos idees molt diferents que ningú ha de confondre.

Doncs hi ha dos tipus d'autoritat; la teòrica i la pràctica. La teòrica seria el saber del mestre i la pràctica el saber fer.


Com diu l'article del diari el País de dissabte 31 d'octubre, si es qüestiona l'autoritat teòrica del mestre, es deteriora l'autoritat pràctica.


Doncs cal que el mestre trobi el presitgi autoritari teòric perquè la seva pràctica sigui reconeguda, i amb això, cal que els pares siguin els primers en creure en l'autoritat teòrica d'un mestre al igual que creuen en l'autoritat teòrica (i pràctica) d'un metge.


Només aconseguint l'autoritat que ens cal, serà possible portar a terme el propòsit educatiu i el poder desenvolupar en els nostres alumnes els seus projectes personals de vida.

Els Drets Humans. LA IGUALTAT

El 10 de desembre de 1948, l'Assamblea General de les Nacions Unides va aprovar i va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans. Un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s'apliquen sense excepció a tots els éssers humans.??

Bé ... la igualtat és un d'aquests drets.

Pel que fa a la igualtat, és un dret que tots posseïm des del moment de néixer pel simple fet de ser humans. Però...

Naixem iguals entre qui i en què??

Naixem iguals en el fet que es rebutja per complet tota desigualtat entre els humans, i aquesta es reconeix davant la llei sent tractats a tots per igual davant d'aquesta. (qüestionable).

Una nova versió del concepte igualtat, és quan parlem de la igualtat d'oportunitats.

La igualtat d'oportunitats és aquella que justifica la desigualtat de resultats. És a dir, permet la distribució diferent de bèns en funció dels mèrits.

Hi ha però, la idea contrària, i és que tothom ha de tenir igualtat de bèns: a tots per igual !

Què creus que és millor? repartir el que tenim en parts iguals? o distribuir-ho en funció dels mèrits de cadascú?

La igualtat estricte (tots per igual) no té en compte que els humans tenim diferents capacitats i situacions, i per tant, aquest repartiment igualitari provocaria una desigualtat.

Llavors, cadascú hauria de rebre segons les seves necessitats?

Per resoldre aquest dilema, es proposa centrar-se en la igualtat material d'oportunitats i en les necessitats bàsiques humanes.

Cal tenir present però, que el concepte igualtat sempre dependrà del context de l'època (esclavitud, masclisme, etc.) i variarà segons les necessitats de cadascú.

Per tant, posar-se dacord sobre que significa igualtat, és més complex del que podria semblar en un principi.

--------------------------------------------------------------

IMPORTANT!

Encara que els drets humans es proclamen universals, es realitzen a través de la mediació dels Estats i en la mesura que aquell Estat els RECONEIX i els PROTEGEIX.